Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/89

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
93
Enric d'Ofterdingen

en, vos deveu posar a cantar pera encoratjar-vos, i que la musica ha de fer molt bona companyia als minaires.
 —Ja teniu raó,—respongué l vell;—cantar i tocar la citara es cosa de minaires, i no hi ha pas cap estament en que això puga donar més plaer que en el nostre. La musica i la dança són les diversions més propries dels minaires: són com una oració alegra; i el record i l'esperança d'ella alleugereixen el treball tant pesat i escursen les llargues hores solitaries. Si us ha de plaure, us faré sentir desseguida una cançó que en el meu temps de jove se solia cantar molt:

Es amo de la terra
aquell que n sab el fons
i en sa profonda falda
oblida tots els dols;
que entén el gran misteri
del lligament dels rocs
i baixa infadigable
al seu obrador fosc;
està enamorat d'ella
com un promès de nou;
l'inflamen sos encisos
com si una nuvia fos;
i va de cada dia
posant-li més amor:
no tem treballs ni penes,
no pot tenir repòs.
En tant ella, amorosa,
també li dóna tot;
li conta les histories
del temps de l'avior;
el vent sagrat dels segles
ell sent com passa entorn
i de la llum eterna
llu l raig en la foscor.
Emprengui un camí o l'altre,