Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/92

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
96
Novalis

dominarà l'ona selvatge
que davant seu recularà.
Com més del rei s'irà mostrant
món a través la meravella,
més sa potencia irà minvant
i més seran els lliures d'ella,
fins que la mar del castell fort
inondarà les buides sales,
i en ses suaus i verdes ales
ens portarà la nau a port.


 Quan el vell hagué acabat, a l'Enric li semblà com si aquella cançó ja l'hagués sentida en alguna altra part: se la féu repetir, i l'escrigué pera servar-se-la. Després el vell se n'anà, i mentrestant els marxants enraonaven amb els altres hostes dels avantatges de l'art del minaire i de les seves penes i treballs. Un deia:
 —Aquest vell segurament que per alguna cosa ha vingut. Tot avui ha estat corrent pels puigs del voltant i alguna bona senyal hi deu haver vist. Quan torni li preguntarem.
 —Sabeu què podriem demanar-li?-digué un altre.—Que ns trobés una font pera la vila. Tenim l'aigua lluny, i una bona font ens vindria molt bé.
 —Ara se m'acut—digué un altre—que jo podria dir-li si s vol endur amb ell al meu noi, que m'omple la casa de pedruscalls. Ben segur que seria un minaire de primera. Aquest vell sembla un sant home: podria fer-ne quelcom de bo.
 Mentrestant els marxants pensaven que per mediació del vell podrien posar-se en relacions molt profitoses am la Bohemia, obtenint-ne ls minerals a bon preu.
 El vell tornà a entrar a la sala i tots se disposaven a aprofitar-se de la seva coneixença. Més ell digué: