Pàgina:Epístola als Pisons.djvu/10

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— 76 —

usant de noves veus han enriquida,
per què a mí, si n'invento algunes poques,
que les escriga 'm vol privar l'enveja?
Sempre serà permès crear paraules
ab tal que no desdigan de la llengua.
Passa 'l temps, y com l'arbre pert les fulles
per dar lloch a lluhir brotada nova,
les veus moren també, en tant que d'altres
mantenen bell esclat de primavera.
Si l'home més potent y ses grans obres
subjecte està a la mort, ja que a la terra
nous ports obrint, al mar li donga entrada
pera salvar les naus de les tempestes;
ja que l'estèril llach que 'l rem llaurava
sentí 'l pes de la rella per mantindre
la vehina ciutat; o al riu que un dia
negava sos sembrats nou camí fassa;
tot morirà; y foren les paraules,
les soles d'aqueix món que sa bellesa
tindríen per etern? Cauràn sens dubte
les que ara més volem, y de les mortes
algunes reviuràn si l'us ho mana
qu'es mestre del parlar, y jutge, y regla.
VIII.Homer nos mostra 'l metro per escriure
los fets dels reys y les funestes guerres;
en versos desiguals sentida quexa
s'expressava primer, y prest l'imita
lo goig d'amor que sos desitjos logra;
qui fou que comensà humil elegía
los erudits ho han cercat debades;
del vers yàmbich armà 'l despit a Arquíloch,
y 'l teatro l'admet com a més fàcil,