Pàgina:Epístola als Pisons.djvu/9

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— 75 —

donchs lo tot a formar jamay acerta;
hermosos ulls, cabells envidejables,
y un nas ben estrafet que a tots fes riure
voldría més tenir, que no mes obres
a les seves en res se m'assemblessen.
V.Escriptors, en les obres tingueu compte
que sían al alcans de vostres forses;
probeu, primer que tot, de les espatlles
lo pes que pugan dur, que 'l que l'assumpto
ab lo que pot sa facultat germana,
jamay fecunditat té de mancarli,
ni claretat, ni 'l bon acert, ni l'ordre.
VI.Dona a l'ordre l'encant y fa son mèrit,
l'atinada prudencia que aconsella
ja di' una cosa, o bé dexar de dirla,
guardantla per més tart y lloch més apte,
guiant axí al poeta en tota l'obra
fins a cumplir la prometensa feta.
VII.Gran cuydado també les veus reclaman
perque sían al lloch que 'ls hi pertoca;
mèrit tindrà si pot trobà 'l poeta
fer tornar nova la paraula usada
posantla ab bon enginy y ab elegancia.
Si noves coses al contar, l'obligan
vàldres de veus dels vells jamay sentides,
pot usar del permís si ho fa ab mesura;
que ab lleugera mudada de font grega
les reculli, veurà com s'acrediten
demà mateix, los mots que avuy inventa.
Lo que a Plauto y Cecili otorgà Roma,
com a Vari y Virgili pot negarse?
Y ja que Enni y Cató là parla patria