Pàgina:Epístola als Pisons.djvu/8

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


II. A magnífich comens moltes vegades
 hi seguexen cusits retalls de porpra:
 ja 'l bosch y l'ara de Diana 'ns mostran,
 ja 'l riuet que afanyós pel camp serpeja,
 o l'onada del Rhin, Parch de bonansa;
 mes era aquest son lloch? tal volta pintas
 la llarga soca d'un xipré' ab mà mestra,
 y de res te serveix, donchs no recordes
 que qui 't paga tant sols vol que 'l retratis
 nàufrech perdut nadant sens esperansa.
 Per què si has comensat pulida copa
 donant voltes la roda surt un gerro?
 Unitat, senzillesa, may descuydes,
 qu'es regla aquesta que no té dispensa.
III. Oh Pare, y joves de tal pare dignes!
 l'apariencia del acert enganya
 y en est engany hi cayem molts poetes:
 l'estil es fosch quan en ser breus s'estilen,
 feble y sens vida si 'ls detalls apuren;
 quan buscan lo sublim en inflats cauen,
 quan tenen por d'alsarse s'arrossegan;
 si en rica varietat lluhir s'afanyen,
 per més que sia ben senzill l'assumpto,
 poblats, tindrás ab grans dufins los boscos,
 y l'onada del mar ab les panteres,
 que fugint d'un perill, si l'art no 'ls guia,
 prest los veuràs que van cayent a l'altre.
IV. Aquell mal esculptor d'aquí a la vora
 del lloch ahont Emili esgrima ensenya
 los cabells y les ungles acertades
 de la estatua serán que fa de bronzo;
 mes ses obres per res ningú li estima,