Pàgina:Epístola als Pisons.djvu/7

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Lira (Epístola als Pisons).jpg



I.

S
i volgués un pintor humana testa

uní' al coll d'un corcer, y juntant membres
de varis animals, anés vestintlos
de plomas ben llampants y variades,
fent acabar en peix de horrible cua
lo que fou comensat hermosa dona;
digueume, amichs, si al contemplar eix quadro
fora possible contenir lo riure?
Igual, Pisons, serà 'l llibre que ofrexi
imatges repugnants de veures juntes
com si fossen dictades pel desvari
de malalt febrosench, de tal manera
que unitat ni concert en lloch s'hi trobi.
Poetes y pintors han tingut sempre
llibertat d'idear sense cap treva;
de grat la concedexo y la reclamo;
mes no tant que l'anyell rebi besada
de tigressa real, ni may se vejen
llops y ovelles juntats, donchs no fan lliga,
ni ab l'astuta serpent l'aucella tendre.