de la Ilíada un quadro, que les noves
invencions que tal volta pugas darnos
de coses que ningú ha tocat encara.
XI.Per més que sía del domini públich,
ben teu faràs l'assumpto, si es que fuges
tancarte sols en narració mesquina,
ni traduhir paraula per paraula;
ni l'afany d'imità 't fiqui en estreta
vía d'ahont no pugas sens vergonya
sortirne, o sens faltar ab lo poema.
No fassas may com lo poeta cíclich
que un dia comensà: «Les aventures
vaig a cantar de Príam y la guerra
famosa en tot lo món.» ¿Oh ventulari,
què podràs dir de tal bocada digne?
Les montanyes de part, neix una rata.
Oh quan més acertat comensa l'altre
que no disposa res sense cordura:
«Canta, oh musa, aquell hèroe que de Troya
ja presa la ciutat, per tants paissos
anà estudiantne les costums diverses.»
No preten de la llum treuren fumera,
sinó del fum una claror brillanta,
y 'ns darà maravelles que 'ns sorprengan:
Antiphates, Ciclop, Scila y Caribdis.
Per contar de Diomedes los viatges
no comensa ab la mort de Meleagre,
ni tampoch los dos ous de Leda esmenta
quan vol narrar la destrucció de Troya.
Sempre al final ab pas segur camina,
al mitx dels fets transporta l'auditori
dantlos per coneguts, de banda dexa
Pàgina:Epístola als Pisons.djvu/13
Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 79 —
