Pàgina:Epístola als Pisons.djvu/14

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— 80 —

lo que no pot lluhir, y ab tanta gracia
sab inventar y ab tant acert ajunta
vritat y fingiment, qu'en tot lo poema
acort harmoniós presenta sempre.
XII.Escolta lo que jo, y ab mi lo públich
volem de tu, escriptor; si vols que l'obra
ab picament de mans sía rebuda,
y mut l'espectador la escolte tota
fins que s'alse 'l teló y lo cantor diga:
«aplaudiu», les costums propies ten compte
que son de cada edat, y fes que ab ella
les aficions més naturals convingan.
Content lo nen que a parlar clar comensa,
si sent segur son peu, prest los jochs busca
d'altres infants, tantost ab ells s'enfada
com sens més fonament en amich torna,
y a cada pas ses aficions cambía.
L'altre més gran, ja lliure de tutela,
cans y corcers desitjarà a tot'hora,
y al camp de Mart lluhir les seves gales;
tendre com cera a l'impressió del vici,
no admet consells, ni 'l que convé preveure;
pròdich, altiu, presumptuós, voluble,
prest s'ha oblidat de lo que més amava.
Passant los anys son diferents los gustos;
l'home ja fet aspira a les riqueses,
cerca 'ls amichs, y persegueix la gloria;
y 's guarda molt de fer lo que algun día
puga darli 'l treball de tornà' enrera.
Mes quan ja es vell, tot es desconfiansa;
desitja l'or y 'l tanca ab avaricia;
es fret, impertinent, inert y 's quexa