Pàgina:Epístola als Pisons.djvu/15

— 81 —

de tot y de tothom: en esperansa
veu sempre 'l temps pel que son cor suspira;
a tot hora remembra sa infantesa;
renya al jovent, y del present mal parla.
Molts bens porten los anys en sa crescuda,
de molts nos priva 'l temps en sa mimvada;
perquè no fasses com lo vell al jove,
ni al jove com l'infant, les circunstancies
propies de cada edat tindràs en compte.
XIII.A la escena una acció pot presentarse,
o bé tant sols com succehit s'explica;
si a l'ànima impressiona lo qu'escolta,
molt més lo que ab ulls veu, que testimoni
donen del cas que ja per ells aprenen;
per ço es que 'ls fets que a la claror repugnen
no 'ls pots may ensenyar; un actor digne
que 'ls exposi faràs ab eloqüència.
No veja may lo poble que Medea
mata sos fills, ni que 'l malvat Atreo
entranyes dels infants cuyni a sa vista,
ni 's torne Progne aucell, ni serpent Cadmo;
que tot lo que 'n presentis d'aquest modo,
com tant repugna al cor, no ho podré creure.
XIV.Tan sols cinch actes donaràs al drama
si vols que 'l públich repetí 'l demani,
XV.ni faràs, com los fets no ho exigescan,
XVI.que baxi un deu del cel, ni parlin quatre
si tres son prou per dur l'acció a bon terme.
XVII.Del actor principal a la defensa
lo chor ha de acudir sempre a tot'hora,
y pel camí de la virtut sostíndrel.
May mantindrà son cant dels entreactes