Pàgina:Epístola als Pisons.djvu/25

— 91 —

y en lο cens acredita que té renda
fins per ser cavaller, si a tant aspira,
y a més, irreprotxable en sa conducta?
XXIX.Ja sé qu'es ton intent y ton criteri
no dir ni escriure res que de Minerva
siga en despit; més si algun día un'obra
haguesses tu compost, pórtala a Meci,
o al teu pare, o a mi, per la censura,
y guàrdala nou anys al escriptori.
Axís te serà fàcil corretgirla;
paraula dada ja no torna enrera.
Sagrat intèrprete dels deus, Orpheo,
al hom salvatge horror a la matansa
li va inspirar, y als aliments indignes:
per ço va dirse qu'amansía als tigres,
y al lleó rabiós ab sols la lira.
Per ço també d'Amphió, lo que de Tebas
axecà'ls murs, se deya que les pedres
movía de son lloch, ab la dolsura
del seu cantar, portantles hont volía.
Allà en lo temps antich, la sabiesa,
del privat interès, l'interès públich,
del profà lo sagrat, s'encaminava
a distingir; privar concubinatge,
y marcar los devers del matrimoni;
fundar ciutats, gravant les lleys en taules.
Axí'ls poetes van guanyar la fama.
Després l'insigne Homer va comparèxer,
y Tirteo ab sos cants los cors anima
ja decayguts, y a la victoria'ls llensa.
Los oracles tornavan ses respostes
en vers, y fou en vers que los preceptes