Pàgina:Epístola als Pisons.djvu/26

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 92 —

van darse de moral; ab l'harmonía
dels versos, lo favor dels reys guanyaven,
y consol y descans l'ànima hi troba
quan del pes del treball se sent rendida.
Axó't dich, perque may t'avergonyexis
de polsarne la lira de les Muses,
ni acompanyar lo cant del diví Apolo.
Serà tant sols naturalesa, diuen,
o be sols l'art lo que farà als poetes.
Jo no crech siga l'art sens rica vena,
ni'l geni sens cultiu; abdes demanen
auxili l'una a l'altra y van unides.
Aquell que vol primer tocar al terme
pera guanyar lo premi en la carrera,
al treball y al sofrir acostumarse
tingué desde petit, ferse insensible
al fret y la calor, com també abstindres
del amor y del vi. També'l flautista
que's presenta a tocar en los cants Pythichs
baix un mestre sever tingué d'apendre.
Avuy ja basta dir: jo faig bons versos.
Malvinatge'l darrer! fóra vergonya
quedarme enderrerit, y dí ab franquesa
que no sé lo que may he après encara,
XXX.Lo poeta que té moltes hisendes,
y bons diners a guany, porta a sa casa
un vol d'aduladors qu'ab l'esperansa
hi van del interès que'n poden treure,
com al sò de trompeta's volta'l nunci
de marxants que los gèneros li comprin.
Y si ademés la posició li basta
per donarlos a tots convit esplèndit,