Pàgina:Epístola als Pisons.djvu/27

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— 93 —

sortir per fiador de un calavera
ja arruinat, o be dels plets funestos
pot treure a n'algun d'ells, gran maravella
serà per mi que distingirne puga
lo fals amich del que de cor l'estima.
No cridis may perque jutge tes obres
al que estiga gojós d'alguna cosa
que hajas dat o promès, donchs al sentirla
té de dirte:—Molt be! brillant, magnífich!—
Y a més perdrà'l color, veuràs saltarli
les llàgrimes als ulls, d'entusiasme
s'alsarà commogut de la cadira,
y a cops de peus trontollarà la sala.
Tal com les ploraneres qu'als enterros
llogades van, que fan y diuen coses
més extremades que'l que sent de veres,
axís l'adulador quan elogía
que'l que ho fa de vritat més extrems gasta.
Diuen dels reys que quan saber volíen
d'algú, si merexía confiansa,
li feyen beure ví fins alegrarlo,
y en est estat lo pit li sondejaven.
Si tu fas versos, fes que no t'enganye
qui'ls sentiments com la guineu disfressa.
Si un autor a Quintili alguna obra
portava a censurar, ab gran franquesa
li deya:—Corretgeix aquest passatge,
o be aquest altre.—Si li responía
que no li era possible millorarho
donchs ho havía probat molts cops debades,
li manava esborrar, y a ne l'enclusa
forjar de nou los mal tornejats versos;