Pàgina:Escalante - Tres forasters de Madrid.pdf/10

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Casántse en Sunsion mon fill,

huí ó demá falta l'agüelo,
y queden ben establits.

Balt. Ma tu quin establiment.
Ches. Meu que fora, pues ya estic

mes fart d'apañar rellonches...

Balt. ¿Y tú ya veus á eixos chics

casats?

Ches.  El ivern que vé,

si Deu vol.

Balt.  Pronte hu has dit.
Ches. Ya sé qu'en los tres de plata

que guaña el nostre, cosint
en casa el guarnisioner...

Balt. Veches de tráurel d'allí

y donarli una carrera,
éll no ha naixcut pea cosir
colleres.

Ches.  Guarnisioner

y albarder es molt distint.

Balt. No vech tanta diferensia...
Ches. El cas es que lo presís

pea l'aparament de casa
no podria ferse el chic,
si no fora perque yo
pul en pul, allí li tinc
en l'armariet replegats
mil realets. El meu desich
es qu'es casen. Pareix broma,
y una renteta de sis
ó set pesetes diaries
fá goch.

Balt.  ¿Y vols á ton fill

casarlo en una drapera?
Qué pensaments tan mesquins!

Ches. Es éll algun potentat?
Balt. No: mas tiene un porvenir.

Tú no t'has fijat, ¡si veres
els versos que m'ha llechit
trets per éll! y sobre todo:
basta y sobra con desir
que tu hijo, al fin es hijo
de una persona sivil,
pues tú has sido secretario
de Rafel-Buñol.

Ches.  Lo fui,

pero al present...

Balt.  Tornarás

á sero: esperant estic