|
tinc yo els pensaments mes alts.
Corina, ¡por qué mis ojos
vieron tu rostro ideal!
y si es de bien, ¡pueda ser
que me rechases quisás,
hasiendo changleta! sielos!
li volia declarar
la meua pasió escribintli:
mes la idea de un fracás...
|
ESCENA V.
Carmelito y Sunsion, por el foro.
Suns.
|
Ché, tú es que parles asoles?
|
Carm.
|
Sunsion! no: m'entretenia.
|
Suns.
|
Ya me pots llechir els versos
que m'has tret.
|
Suns.
|
Vinga.
Mon pare hu ha dit.
|
Carm.
|
M'ha vist
escriure y se pensaria...
|
Suns.
|
Qué m'has posat?¿que soy una
clavellinera polida?
Pues hu soc. No eres tú asoles
qui me hu diu. Huí estic aixina,
mes ampla que tóba. Arturo,
el que parla en Mariquita
la coenta, d'ahí enfront,
m'ha dit: «Adios, rosa fina,
ni en Madrid, de donde vengo,
ni aquí, ví cara mas linda:
por usté soy yo capaz
de reñir con Mariquita.»
Pareix Pic y tres. ¿Tú á ella
no la coneixes? es bifia,
fa uns chumensos pea parlar...
yo me burle mes!...
|
Carm.
|
¡Bonica
costum! aixó es de chentusa,
traure mals noms y fer fisga...
|
Suns.
|
Pero me lliches els versos?
|
Carm.
|
Tórnali; saps qu'es mentira...
|
Suns.
|
Ni ganes, tros de collera.
|
Carm.
|
Tros de collera? me irrita!...
¡Unicamente palabras
de carreron!
|