Obri, nas de porc espi,
ò bascoll despenchollat,
ans que en una cudolada
et fasa trosos lo cab.
No vull obrir, ya ho he dit:
no vull que et perdes. Caram
qué gloria! Moño de estora
Obri, torne à replicar,
si no vols que acabe en tu.
Nom respon, y sen entrà.
Vaya ya baixará á obrirme,
y aguanda que aguardaras,
quien espera, desespera
sol allà dir el refrá
yo que ya no pogui mes
dret com estaba, atacat
se va ensendre la esbopada
y la polvora volá.
Cielos! qui mha vist à mi
tan ert com un embarrat
ò com un vestit de llata
de aquells de divendres sant!
En fi sarahuell y calses
tot ho tenia apegat,
y al chemecs, ais i suspirs
tanta chent se amotiná
que em vach veure en un afronte.
Ma muller se alborotà,
pensantse que era atra cosa,
y dins me varen entrar
aon me mudaren la roba,
nuet em varen deixar,
