també ve acachaba ell
com qui vol achenollarse.
tocantlis la maliquera,
oientli: asó con chanses
ò panses? bon llob y fosca
y les portes ben tancades.
De la esperanza venia,
be podia ploure à llanses,
un atre en senta Apolonia
abogada de les barres,
dien que tenia gracia,
y el creien les tontases,
perque de ordinari ell
fer solia en elles tracte.
Les refregaba les dents
refregantlis les unglases,
y un instant en ans talvolta
se auria llevat cascarries.
De San Sebastiá atres dos
tots los dies en grans ansies
agarrats en lestruperi,
y llevantse les llagañes
el que duhia à San Francisco
de Paula, volgué castrarse,
per anar un poc llaucher,
pero en ses tretre va caure,
que quixal que no es menecha
es per demés arrancansel.
Latre portaba en un plat
com un present una ymache
de la Virgen del Algibe;
