este ya era un poc mancanes
y del pobre plateret
compares fea y comares
en la Virgen del Consuelo
de Don Felip ixia atre,
y en veure de llunt faldetes,
fea aixi com les beates
mirant y acachant els ulls,
y arribant à emparellarse,
pasaba fentlis la aleta
com qui no ho fa, refregantse
el que duhia à Sant Onofre
es cert pareixia chagues,
y en les cases que acaptaba
fea deu mil descansades.
Pues quin atre en San Domingo
era hu en tan grans dentases,
calbo y negre com una olla
que en arribar à aferrarse
en la Virgen del Rosari
no hia bodegó ni estable
que pel diner no es ficàra:
bon ató de bastonades,
y que estiguen en sa celda.
Pues de allà dels trinitaris
en la soledat ixia
un grosot en unes galtes
com dos lleus apedregats
y un bascoll y un pit tan ample
com un pare de bacada
(yo no dubte fora pare)
este en soledat ixia,
