Pàgina:Escorihuela Col·lecció de col·loquis valencians Primer quart.djvu/53

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

sis de estes, micha dotsena
que es lo punt del melcolat
pues per la gracia de Déu
tinc que vestir y menchar,
en una bona rendeta
que me he fet de mon treball.
En na Llaudomia Lucresia
em trobe tal qual casar,
chica molt rechuploseta
lo mateix que un marsapá:
pero molt femenineta,
com sense el colse a la ma,
A pocs dies de casada,
ella em volia arreglar,
pagada de sa hermosura,
es fer de respetar,
y esquivosa me tractaba,
com si fora yo algun drap.
Desgraciat lhome que es casa
en dona que tinc un pam,
pues si lhome es boquimoll,
el vol feñer y pastar.
A mi que tinc yo canots
y cascarries com lo cab
em tenia de chuñir
una dona com un nap?
Yo qué fas? Li dic: Lucrecia,
eu, tingàm la festa en pau;
qui mana, toni ò manra?
asi qui te de manar?
si porte yo les faldetes,
tu els sarahuélls portaràs.