y com yo so tan celós,
de cels me la ani menchant.
Aquell gallet de garbera
poc à poc se li aplacá
sens voler deixarla ixir
à finestra ni forat
ni anar à casa vós pares,
ni pasarsen al veinat:
si habia de ixir de casa
solamens al meu costat,
encara que fora à Misa,
al horta ò a pasechar.
Per asó es fea un Dimoni,
y yo li anaba tocant
amenudet la pabana!
y el bastó de quant en quant.
Moltes matraques teníem
perque volia trochar
y com trocha no tenia,
sempre estaba somicant:
però va ser mes astuta
que un tauladi desenat
com ho dirá este chasquet
qe la tribona em doná
pues vach quedar com un tonto
en tot lo servell ayguat.
Sols per ixirse en la sehua
y poderse pasechar
en les sehues conegudes
per les festes y porrats.
Fon lo cas, que ella tenia
en cent cert convent un chermà,
