y em feu pasar la sonera
aquell rumorot tan gran.
Yo anaba palpant lo llit,
fent mil carcols en mon cab,
cridant la mehua Lucrecia,
la criada y el criat:
em pegui un gran tosoló
y em topi al posar la ma
en mich del cab un cerguillo,
y una coroneta gran:
la roba no la trobaba,
y a la dona vach cridar
dientli que la portara
ò aniria tot al all.
Quant un bolicot palpi
y el habit vach agarrar:
meslayi, que al atre mon
pensi me habien portat:
ò que estaba en purgatori
ò en el limbo aprisionat.
Quant va entrar un Reverendo
en la llanterneta en ma
als chemecs que yo pegaba
y em va dir: qué està cridant,
hermano fray Juan mansanes?
entonses vach comensar
à crits, fent creus y fuchint
per un corredor aball,
dient: ite, maledite;
si sou bruixes ò encantats;
fugite pantes adversas:
com si ya estiguès orat.
