Pàgina:Escorihuela Col·lecció de col·loquis valencians Primer quart.djvu/58

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

Yo dia: Lucrecia, filla;
y atre frarot me agafá,
vinga, y li pararé el habit,
y vacha al cor à cantar;
aném presto, fray mansanes,
perque el demana el Guardiá.
Quin guardia ò quines alforches?
qué yo só frare per cas?
Deu añs que està en lo convent
sa Reverencia, no ho sab?
Aném, no es fasa ara simple,
que en tant de temps no ha donat
res que dir als Relichosos,
ni que sentir al Prelat.
Ya dubtaba si era frare,
si era moncho ò capallá,
perque la mehua Lucrecia
ya no estaba en lo meu cab.
El hu menfilaba el habit,
y capucha per lo cab,
mes com me venia estret,
casi me aplanen lo nas.
Rientse dins de una celda
tota la comunitat
en lo meu cuñat estaba,
el meu chasco celebrant.
Em varen portar à ells
dels frarots acompañat,
perque prestára la sénia,
em feren achenollar,
y que els besara los peus.
Despues me varen calfar