Si es que no estàs informada
qui soc yo, no poses dubte
de que à mi em dihuen, señora,
Chusep Patricio Vintungles,
que el campanut sobrenom
(perdona que aixi em descule)
sona y sonarà per lhorta,
al Puch, asi, y allá aon vullgues.
Ma hacienda ningu la ignora,
ma persona ya la chusgues:
pues qué aguardes (cap sagrat!)
Donam eixe si que et busque,
que si es cas que per vergoñes
has de anar buscant escuses
yo no vullc atropellarte,
yo et daré temps que ho remugues.
Entre tant ou un ratet
este cas, pera que et pugues
riure un poc: el atre dia
(com femechar acostume)
yo y el rosi pasechant
fent de nostres travesures,
despues de molt arribarem
al carrer de palpa cuyxes
viu netechan les sequioles,
necessaries aon se embruten,
fiu cárrega de aquell fanc
y anant cab á Benetusér,
em viu tot cercat de Guardes,
y fent com ells acostumen,
tant me varen rechirar,
que casi casi em despullen.
