Quant un fanfarró de aquells
en mes fons que els que dechunen,
diu: lo rosi porta el frau;
mes yo que de poc me apure:
lo rosi porta un diable,
si aguarden que em desmesure.
Poc à poc, mire el que parla
(respongué lo molt chanfutre)
rechiraulo, que el rosi
tabaco porta y de puntes.
Respongui enfadat del tot
(mes severo que no els chuches,
quant están de tribunal
oint de un pobre les culpes)
les puntes en lo seu cab
podrà ser de que li apunten.
Atre guilopo atrevit
en mes malicia que Chudes
volgué llansar ma al ramal,
y espolsant les ferradures
lo rosi, mogué un dansado
que els feu fer deu mil postures,
y tirant lo fem entre ells,
quedaren eixes figures
(pera servir à vostés)
de tabaco hasta les ungles;
que al veure tan gran acció,
una y mil vegades chure,
que si me encontrará Rey,
thaguera fet guardaburres.
Torném à lo comendat,
que es lo tema en que yo em funde.
