Pàgina:Escorihuela Col·lecció de col·loquis valencians Primer quart.djvu/67

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

la bolsa de llob mari,
navaixa en manec dorat,
set, nou, onse ò vint eines
que portaba en lo faldar
de darrere en la camisa
que va quedar desgarrat:
y el machor mi milacre fon
que no varen acabar
en mi, y en tota ma rasa,
pues me viu ben apretat.
Tornant pues à lo que dia,
estabem yo y men compañ
els dos en gran parlamenta
y rientse de bon grat,
divertint mol be la vista,
mirant à una y atra part.
Despues de fer el despojo,
à punt de ixir el bou jo,
ya me anaba yo sentint
unes torbetes de cab,
alguns retorsons de ventre,
suant la gota mortal,
y no les tenia totes,
quant sent ganes de cagar:
vehuen vostés, caballers,
si hua sabut rebosar?
Pues com yo de les tals ganes
viu nom podia lliurar
al cab me determini
de al meu compare avisar
y encara que en gran vergoña
li dic: si vosté no fa