de manera de que yo
puga baixar al instant
pera poder fer mos fets
baix mateix dels carafals,
yo sense ningun remey
mo deixe asi en los taulats.
Ell entonces tot confus
y fent molt be el asustat,
em digué: home tu et burles?
dels taulats vols abaixar?
no veus que es cosa imposible?
Mira per este forat
sense dir res à ningú
no pots deixar escolar,
que yo et taparé en la capa,
para mes disimular
mirant yo tal convenencià,
al pronte vach aceptar,
perque la mehua caguera
mes no es podia aguardar,
que si cosa de un quart dura,
à Dios, sarahuells morats,
à Dios, camisa en pechera,
bona estrena habeu portat.
Pos señors (salvant la acció)
aixi me vach acachar,
y à la primera descarga
pobre del que agarri baix,
pos el degui rebestir
des de les plantes al cap:
se acostaba la segona,
quant el gran cabró (sagrat)
