que el hu el pren, el atre el tira,
hasta que sols ve à quedar
propria imagen de la muerte,
pues se li poden contar
les costelles una à una,
perque ve à quedar pelat.
Pues en aqueste retrato
à mi em pots imachinar,
tullit per les bastonades,
que em varen descarregar,
sis costelles esfondrades,
catorce boñs en lo cab,
y de pesics no sen parle
que em varen deixar morat,
mes coent que un pebre negre
en chica, y tot yo cagat.
Veus, veus, què pintura he fet
propriament à la del gat?
Casi un hora estigui ferma
que nunca pogui parar,
y hasta que Deu fon servit
de que vinguera rodant
als cabrons dels antepits
caballerets de la fam,
que estos tals en estos dies
se empeñen pera tot lañ:
entre tots me sambulliren
en mich la plaza, y del bac
que pegui en el duro suelo
me alsi tot atolondrat,
caminant per mich la plaza
sense saber aon anar
