mes greñut que els de les roques,
de cul y cara arañat,
saraguells, ni encara pentol,
els dos faldons desgarrats:
valgame Dìos, què figura!
tots se me estaben burlant.
el hu fea: ahi va Diego;
el atre per atra part:
ahi en va hu y sense dita.
Este dia veritat,
aborrit y sense roba,
sense dita, y tot cagat
va ser tant el alarido
que en la plasa es va formar,
que no sé com explicarho:
la guardia varen cridar,
em ficà en una ratera
y alli me estigui asentat.
Si haguè bous, yo no ho puc dir,
y sent fosc, men vach anar
donant mil gracies à Deu
que de mort em va lliurar,
encara que en trenta dies
yo no em pogui menechar.
Ya has oit lo sucedido:
abrenuncio carafals
mes me estime un carasol
y tindre un bon [il·legible]
que no donarlos que [il·legible]
als cabrons dels carafals.
Y con esto, hermosa tecla
queda à Deu, que ya men vach
