que von à un Llaurò tocanto.
Entraba en un rospì bayo
à Valencia à femechar,
y en lo carrer de les cuines
quant volia yo basar,
dient: Senyora, tè fem?
de casa un señor Lletrat
volia à voltes cridarme
un dragonot llega llepa plats
en la cara mes lluenta
que el setrill de frare Pau
tinga una poca pacencia,
perque la vull retratar.
Decimes
Greñuda y en pocs cabells
y aqueixos de mil colors
molt bons pera espalmadors,
y també pera pincells:
polls y llemenes en ells
parturaben nit y dia;
llarc el front y en ell tenia
mes de cincsentes arrugues,
en atres tantes barrugues,
que un dimoni pareixia
tan gran com unes corbelles
de lladelles molt poblades,
y de cabells despoblades
tenia (pes lleu) les selles:
els ulls com unes paelles,
y la mirada de sompa,
en un nas com una trompa
