ya en donaba llonganises,
botifarres, marsapà,
sucre esponchat, chocolate,
y quant podìa pillar.
Per fas ó nefas sabé
lo que pasaba el lletrat
y com à gos perdiguen
sempre anaba olent de nas:
y un dìa volgué el dimoni
que mos varem encontrar
al pixador dels Maltesos
y al temps que ella sumicant
em dìa: Gori, per tu
pase yo dos mìl treballs;
mira asó cóm ha de ser,
quánt nos habem de casar?
El Lletrat chirá el cantó,
y nos el verem dabant,
dient: aquesta ocasió
la buscaba molt temps ha.
Bona va la dansa à fe:
ya yo he tret el gat del sac;
yo em valdré de la chustìcia.
Quant ya en los nasos unflats
li vach dir: Useñoria
parle á espay, y parle à pams;
y entonces me responguè:
vostè es grandìsim vergant;
poc valdré yo, á dìns tres dies
farè que li tape el cap
à aquesta mosa calenta;
y entenga, sì acàs no ho sab,
