Vés al contingut

Pàgina:Escorihuela Col·lecció de col·loquis valencians Segon quart.djvu/56

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

La veritat, no tinc cheni
de parlar sols al desfrés,
que quant converse, me alegre
ser formal y ser atés.
Y pues nom tirá ninguna,
agrair nom pense fer
à la llecha ò la bonica,
que conéc ò no conéc,
ni à aquella que té mes sal,
que del dia el refrá es,
ni à la que tinga mes brillo,
que es lo quem pot moure mes.
Parlaré un poquet en totes,
y tots quedarém ben frescs.
Ara pues que no ve al cas,
et vullc contar un sucés
de un Escolá: qui me escolta?
ningú es done per entés;
que sempre y quant ensenia
la llantia (que era en tots temps)
à San Miquel, afechia
(fora culpable ò inocent,
nom fique en aixó) al diable
una churritada mes,
ó bé perque nol tentara,
ó no fora enemic de ell.
Aném ara que una nit
el maligne li apareix,
y li diu: yo vullc pagarte
en vida quant per mi has fet;
vine en mi, que has de quedar
tan ric com aquell que mes.