Vés al contingut

Pàgina:Escorihuela Col·lecció de col·loquis valencians Segon quart.djvu/57

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

Encara que en sobresalt
(la avarisia lo que té)
el seguix nostre escolá,
y habent caminat gran tret,
li diu: caba en este puesto,
que un tresor hia ai secret,
y no ho digues à ningú,
que et quedarás sinse res.
tot confús el pobre entonces,
tirant per llarc, comprengué
nol’ podria tot portar,
y que si el vien també,
corria perill el pedreu,
al seu compañ liu digué,
posaba dificultat
de endurso entonces mateix,
que senduria algun poc,
y sinse que ningú el ves,
atre dia tornaria,
y senduria el demés.
Li respongué: molt be has dit,
y com ho dius ho pots fer.
Per fi carregá el pobre home
alló que li paregué,
que no quedaria curt;
y al pensament li vingué,
no sabria luego el puesto,
al tornar per lo demés.
Y entonses li diu bañeta:
vaya, home, lo que pots fer
cagat damunt de la terra
y de señal te pot ser,