Sol susuir en asó
lo que oirás que et diré.
Apenes en una casa
tanca els ulls el el que cab es,
ó be als arrancs de la mort
ó el Meche, que el mateix es,
pues don entra un Meche, ix
ó trahuen un mort ben prest:
obrin el ull tots los fills
tan prop la herencia ya vent,
y la muller de alegria
valla en un peu de content:
ya es despañen els baúls
y els escritoris també
cómodes y guardaropes,
papeleres, caixonets.
Si deixa mot, què bon fill!
que mal pare! si poc es;
si hia moga, era un bendito,
un anchel, un be de Deu;
si no hia, era un perdut,
un tal y qual, sinse lley;
y encara que deixe molt
sels antoixa poquetet.
Y mentres tant que gochosos
aganchen tots los dinès,
com una bestia allì en terra
està el difunt inocent
sufrint boltes y reboltes
que una vella li fa fer,
y al cosirli la mortalla
la carn li la cus també,
