y els colps luego inaguantables que apisonant els fosers, del primer el cab li baden,
y ma chuguem el servell.
Y la viudeta? fent mau,
tot suspirs, ays y chemecs,
mas que escola de dansants
el seu cor alegre el te,
vestida tota de dol,
que com un paperot es
que diu: alli es lloga boda,
qui vullga, no tarde pues.
Ve al instant una parenta,
y en ella venen també
deu pages, guit camareres, platicant, dotor, barber
un cortejo, un asistente,
dida y pare del bordell:
y es pera darli consuelo,
compare? bona hora es:
pera ferse bon vigots
de dolsos y pastisets
sorbetes y chocolate,
melindres y bescuitets.
Y li diu: ha filla mehua
et mire en el llans present traspasada de dolor.
ell la perdua molt gran es:
no té remey: som mortals:
Deu ho fa qué s’ha de fer?
es menester conformarnos:
gui ò demá mos morirém
