en este mon ya se sab,
que ell de si no dona mes.
Filla, no hia que aflichirse.
Un Usia vè despues
destos que vihuen del ayre
per forsa dant pesamès
y enorabones devades,
el qual fent aixi morret
en la cara de eslayat,
li diu: acompaño à usted
en el sentimiento grave
de la muerte de su aquel,
què galán era! què afable!
què ben joarlot! què cortés!
què noble! què chenerós!
què amigable! y què prudent!
pues à lliberal, Chesus!
ningú ligualaba (y erec
li agarraba un batistot
pera voltar un dinér)
Ay señores, diu entonses
la Viudeta entre chemecs;
yo no sè com estic viva,
en pedre lo que ya es veu:
qui em recullirá ya, qui?
ya me mire en lo carrer.
Ay señoreta! respon
el Usia fentse creus,
vaya que no faltará
un atre que vullga ser
de la prebenda vacant
el dichos, y yo el primer.
