Pàgina:Espronceda (1862).djvu/23

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Si 'l cuadro de tas glorias tu vegéres
Travessar com fantástica quimera,
Si la veu de ton cor tu comprenguères
Cridantne dins de tu forta y severa,
Si, en fi, llavors plorar, plorar volguères
Y no brotá una llágrima sisquera
Ton sech y pobre cor , y á Dèu cridáres
Y no t' escoltá Deu , y blasfemáres.

 Oh! cruel, molt cruel! grant desventura!
De ton pecat expiació horrorosa!
Renegant sobre un llit de ta hermosura,
Morir, tot malehint ab veu queixosa!
Tos mans ay ! rosegant ab amargura,
Ferinte los remors ab ma espantosa,
Y cridant á tos fills desesperada
Cap á ells girant ta vista ja cegada.

 Oh ! cruel, molt cruel! jo en tant ma pena
Amago dins del pit ab valentía,
Y al mòn menteixo jo, calma serena,
Y 'l plor aixugo de la vista mia,
La copa del dolor está ja plena,
Ma cara pinta una sonrrisa impía,
Y en arrancar del pit trobo ma ditxa
Partit mon pobre cor, que 'l mòn trepitxa.