Pàgina:Espronceda (1862).djvu/23

 Si 'l cuadro de tas glorias tu vegéres
Travessar com fantástica quimera,
Si la veu de ton cor tu comprenguères
Cridantne dins de tu forta y severa,
Si, en fi, llavors plorar, plorar volguères
Y no brotá una llágrima sisquera
Ton sech y pobre cor , y á Dèu cridáres
Y no t' escoltá Deu , y blasfemáres.

 Oh! cruel, molt cruel! grant desventura!
De ton pecat expiació horrorosa!
Renegant sobre un llit de ta hermosura,
Morir, tot malehint ab veu queixosa!
Tos mans ay ! rosegant ab amargura,
Ferinte los remors ab ma espantosa,
Y cridant á tos fills desesperada
Cap á ells girant ta vista ja cegada.

 Oh ! cruel, molt cruel! jo en tant ma pena
Amago dins del pit ab valentía,
Y al mòn menteixo jo, calma serena,
Y 'l plor aixugo de la vista mia,
La copa del dolor está ja plena,
Ma cara pinta una sonrrisa impía,
Y en arrancar del pit trobo ma ditxa
Partit mon pobre cor, que 'l mòn trepitxa.