Pàgina:Espronceda (1862).djvu/27

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Habitarán encantadors palaus
Nostres nobles caballs tot renillant,
Inclinarán sos fronts cent vils esclaus
Qu' al mourer nostres ulls tremolarán.
 Hurra! cossacos fills del desert. Hurra! etc.

 Veniu, voláu, voláu , fills del desert,
Com los nubols en negre confusió,
Tots soltat lo bridó , y ab l' ull incert
Tots junts atropellantse en un pilot.
 Anáu confosos entre negre boira,
Con tromba qu' arrebata l' huracá,
Com las lleuvas de gel blancas y fortas
Per entre rocas despenyantse van.
 Hurra! cossacos fills del desert. Hurra! etc.

 Nostres pares un temps ne camináren
Fins á trobar una imperial ciutat,
Un sol mes pur es fama que trobáren
Y palaus de pur or y de cristall;
 Lo Tibre sos bridons atravessáren
Muda á sos peus la terra, 's vá postrár,
Las fadas de triunfos manyagáren
Sos dolsos somnis ab febrils cantars.
 Hurra! cossacos fills del desert. Hurra! etc.