Pàgina:Espronceda (1862).djvu/27

Habitarán encantadors palaus
Nostres nobles caballs tot renillant,
Inclinarán sos fronts cent vils esclaus
Qu' al mourer nostres ulls tremolarán.
Hurra! cossacos fills del desert. Hurra! etc.

Veniu, voláu, voláu , fills del desert,
Com los nubols en negre confusió,
Tots soltat lo bridó , y ab l' ull incert
Tots junts atropellantse en un pilot.
Anáu confosos entre negre boira,
Con tromba qu' arrebata l' huracá,
Com las lleuvas de gel blancas y fortas
Per entre rocas despenyantse van.
Hurra! cossacos fills del desert. Hurra! etc.

Nostres pares un temps ne camináren
Fins á trobar una imperial ciutat,
Un sol mes pur es fama que trobáren
Y palaus de pur or y de cristall;
Lo Tibre sos bridons atravessáren
Muda á sos peus la terra, 's vá postrár,
Las fadas de triunfos manyagáren
Sos dolsos somnis ab febrils cantars.
Hurra! cossacos fills del desert. Hurra! etc.