Pàgina:Ferran V (1885).djvu/3

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Ferran V (1885) (page 3 crop).jpg





FERRAN V.




 Divendres!... Plou y fa sol,
y les bruxes endolades
van per terra y van per mar
cridant:—¡Dissort!—, ab veu aspre (1)
 Per no trobarla, 'ls capdills
no volen entrá en batalla;
los núvis, per altre jorn
perllongan les esposalles;
poruch, lo romeu, no surt
del hostal hont pren posada,
ni s' arriscan els vaxells
á ferse lluny de la platja...
Lo Rey, que surt del palau,
no 's recorda de senyarse;
passa 'l llindar, y apareix
darrera ell una fantasma:
camina... y ja 's veu lluir
un punyal que l' amenassa,
corre la sanch... y els coltells
y espases ja van en layre!...
 Los cavallers embravits
s' empenyen per les escales,
tot son gemechs, crits y plors
y xiscles per dins la plassa;