Pàgina:Ferran V (1885).djvu/4

6

FERRAN V.

---

la gent que hi rebull, cridant
's sempenteja y s' escampa
pe 'ls carrers qu' es van omplint
de veus y remors qu' esglayan!...

Los que fogiren primer
s' arreconan dins els claustres
de la Seu, y espaordits:
—Donchs, qu' ha sigut?—, 's demanan

Qui diu que á n' el Rey Ferran
l' han ferit á mala banda;
qui que l' han mort, y que ha mort
degollat á tall d' espasa:
no falta qui ha vist el broll
de la sanch, y l' ha vist caure. (2)
Qui la ferit es, per uns,
un malandrí de la França;
qui diu qu' es un navarresch
y qui un moro de Granada... (3)
  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
—Qui es, de cert ningú 'u sab,
diu un jove qu' arribava;
jo he sentit dir qu' es un boig,
si no 'u es... be 'n fa la cara.
Jo l' he vist qu' estava dret
dalt de tot de les escales
poch abans que 'l Rey sortís,
y... m' apar veure 'l encara!..
Esblanqueit com un mort,
inmóvil, caigut d' espatlles,
tot erissat el cabell,
ample 'l front, begut de galtes
y els ulls endins, llambregant
d' amagat, còm á dos lladres!...,
Axís que 'l Rey ha sortit,
¡valga'm Deu!... quina mirada!...
ja l' ha acomés ab los ulls
abans d' estrenyer la daga;
no bé l' ha tingut á tret
axeca 'l punyal enlayre,
l' envesteix, y tot cridant:
—Torna'm la corona, lladre!...,—(4)
li pega un cop á n' el coll