Pàgina:Ferran V (1885).djvu/5

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
7
RAMÓN PICÓ Y CAMPAMAR

y anava á pegarni un altre
quant li deturan el bras
los cavallers que 'l desarman.
 Per veure qui l' ha ferit
lo Rey gira en sech la cara
tot aturantse ab la má
lo doll de sanch que li raja.
—No 'l mateu!..., diu quan l' ha vist,
y ab la color tramudada,
com si l' hagués conegut,
esfereit se 'l mirava
mentres ell, sense fer cas
d' aquells que l' apunyalavan,
li deya fort:—Jo so 'l Rey!...
perque tu 'u sias 'm matan!...,—
Y el Rey, que com si 's sentís
afollat per tals paraules
ab un de sos servidors
s' era agafat per no caure,
tot defallint repeteix:
—No 'l mateu!—..., y cau en basca. (5)

 Axís que 'l jove ha acabat,
un vellet que l' ascoltava,
cap-baix y tot pensatiu,
s' allunya per dins els claustres;
no va totsol; de recorts
tot un axám l' acompanya;
recorts que anavan venint
y 's cridavan l' un á l' altre
mentres estava ascoltant
lo que 'l jovenet contava.
Recordant lo qu' ell ha vist
y lo que deyan sos pares,
tot caminant lliga caps
y va dient en veu baixa:
—Diu qu' un orat ha ferit
á n' el Rey... y li ha dit lladre!...
Lladre!... qui sab? Els orats
les encertan devegades,
y devegades... els fills
pagan els pecats dels pares!—