Vés al contingut

Pàgina:Flors del camí (1909).djvu/10

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
PONA

Sempre la mateixa cançó ¡Pensava en la teva mare morta! Y be ¿potser li agrada molt a n'ella lo qu'esteu fent? També hi penso sovint jo ab la mare morta y no ho paguen els demés, cada nit que li reso un parenostre! ¡Te! Are jo també. (Plora) ¡Ferme plorar! ¡Dolent, més que dolent!

PICAFORT

¡Calla, filla estimada, calla!

PONA

(Animació nerviosa.)
¡Y bé! no hi pensèm més. ¡Visca l'alegría! ¡Visqui la Pepa! (Plora.) ¡No puch! ¡No puch! ¡Vos en teniu la culpa! ¡Fins a després! ¡Adeu!(Fuig d'una revolada.)

ESCENA II


PICAFORT. UNA VEU (canta fora)


PICAFORT

¡Pobre filla meva! ¡Qui pogués plorar ab les teves llàgrimes! ¡Ah! Quan la Rosona va marxar poch pensava tot el mal grandiós qu'ens faría. Morta, l'hauría pogut olvidar potser, pro are... d'un altre... els celos me la recordan a cada instant y sufrirèm per sempre!