Pàgina:Flors del camí (1909).djvu/11

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

¿Què li havía fet jo per abandonarme? ¿No era alegre com els altres companys? ¿No sabía mormolar paraules enamorades? Si els meus llavis dilectaven petons y el meu cor abraçades; si els meus braços trevallant no la deixaven may faltar de res, ¿per què va abandonarme?

UNA VEU

(Canta fora. Se sent el mall que trenca pedra.)

 Les flors del camí
 si algú les arrenca
 se les du ben lluny
 y després les llença.
 Llençades que son
 tot aquell qui passa
 fereix el seu cor
 ab una petjada
 y al cap d'algún temps
 la flor qu'era ufana
 s'es tornada pols
 o en fanch s'es tornada,
 la flor qu'ha nascut
 hont el camí passa.

La música ab que fou estrenada es trobarà al fí de la obreta.

PICAFORT

Estava escrit y el poble ja ho cantava. ¡Olvidèm y animémshe!