Na Rosona vos ho agrahiría forsa tot aixó. Quan cloye les parpelles, en sos ultims moments, plorava les malediccions que podía llançarli vostra filla.
¡Val més aixins!
¡Sí, y es per això qu'hem faig un dever de darvos la bona nova! No temau, Picafort. Ben prompte al vostre entorn renaixerà una llar soterrada. Na Pona estima.
(Irònich) ¿Na Pona? ¿Ella també? ¡Y es clar! ¡De tal mare tal filla! ¡Vol abandonarme! ¿Què li fà, si he trevallat sempre per ella? ¿Què te que veure ab el meu cor, si'l meu cor s'ha empapat ab el cor d'ella? Res. Vol abandonarme (Furiós) pro ¡còm hi ha mon! que no ho lograrà pas. ¡Què vinguin a pèndrela si gosan! Ab la massa, y d'un cop, qu'els estavello el cap! Aquí, jo mano.
¿Ab quín dret?
Soch el seu pare.
¡Y el pare pot impedir la ditxa d'una filla?
Un pare fà'l que vol.
