Pàgina:Flors del camí (1909).djvu/26

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
SENYOR
(Terrible.)

¿Sí, vritat? (Ab mal'ànima.) ¿Y esteu ben segur de se'l seu pare?

PICAFORT

 (Ab engunia y desesperat.)
¿Còm? ¿Què vols dir? ¡No! No's possible. ¡Est un criminal! ¡Un embustero, que vol martiritsarme! Surt. Lluny del meu devant o be...

SENYOR

¿Voleu saber qui soch? ¡Donchs be, mireume! (S'arrenca la barba postiça.)

PICAFORT

¡Ell! ¡Y es ell! ¡Vengança!
 (Va per tiràrseli a sobre.)

SENYOR

(Irònich.) ¡M'heu conegut! ¡No m'ho pensava!

PICAFORT
(L'agafa per la munyeca.)

Ja estàs ben cambiat per això! (Riu nerviosament.) El seductor ha sofert com el marit qu'enganyava. ¡Apropat de la llum! ¡Quantes arrugues y'ls cabells blanchs! (Rialla histèrica.) ¡El butxí s'ha ferit ab la destral que preparava! (Comença a riurer y acaba ab un sanglot.)

 (Decaygut.) ¿Es vritat lo qu'heu dit? Parla, per Deu, y t'ho perdono tot. Era en el desvarieg que t'insultava. ¿Na Pona vol casarse? ¿Es filla meva?