Pàgina:Flors del camí (1909).djvu/27

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
SENYOR

Na Pona pensa complir el seu dever de dona. Sí, pensa casarse.

PICAFORT

¿Insistiu? ¡Fora d'aquí! ¡Lluny! ¡Criminal! ¡Lladre d'honres! ¡Sortiu!
 (El treu ab empentes.)
 ¡Ah! Cada volta qu'ha paçat el portal, ha vingut la desgracia. Pro aquest cop no, m'enganya miserablement, no pot ser vritat. no.
 Pro ¿y si ho fos? ¿hauría sacrificat aixíns la meva vida?
 ¿Hont es? ¡Ell m'ho dirà! L'abraçaré. M'agenollaré als seus peus y s'hem compadirà.
 ¡Espereu! ¡Espereuse!
(Surt correns. Pausa llarga. Molt al lluny Jan canta.)


ESCENA VIII


PONA y TON. Arriban carregats de flors


PONA

¡Pare! ¡Pare! ¿Què feu?

TON

No hi ha ningú. (Tanca la porta.)

PONA

¿Deu meu, què passa?