Pàgina:Fulles d'herba (1909).djvu/95

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Que ara, espectre extatic, que clos a mi 't decantes, ta trompa retrunyint,
Anc que a cap altra orella, lliurement a la meva, fas entendre,
Per a que jo 't tradueixi?

3

Bufa, trompeter, ta nota franca i clara, jo 't segueixo,
Mentre a ton fluid preludi, serè, alegre,
El món inquiet, els carrers, les remoroses hores del jorn se'n van,
Una santa calma davalla com rosada damunt meu,
Camino en fresca nit refrigerant camins de Paradís,
Oloro l'herba, l'humida atmosfera i les roses;
Ton cant aixampla mon balb i encadenat esperit, tu 'm deslliures i 'm llences,
Flotant i assoleiant-me en el celestial llac.

4

Bufa encara, trompeter! davant mos ulls sensibles
Porta les velles pompes, mostre-m el món feudal.
Quin encís obra ta musica! davant meu tu fas passar
Dames i cavallers de llarg temps morts, barons en les grans sales dels castells,
 els trovadors hi canten,
Armats cavallers surten els torts a redreçar, alguns en questa del Sant Greal;