Jo veig el pas d'armes, veig els campions encaixats en pesanta armadura, cavalcant corcers magnifics,
Jo sento'ls crits, l'estrepit dels cops i cer batent;
Jo veig les tumultuoses armades dels creuats — escolta com retronen els tabals,
Mira'ls monjos que marxen al davant, portant la creu en l'aire.
Bufa encara, trompeter! i pel teu tema
Pren ara aquell que'ls enclou tots, resol i fixa.
Amor, que es pols de tot, sosteniment i angoixa,
El cor de l'home i dòna tot per amor,
Amor, cap altre tema — amor que lot enllaça, enclou, difon.
Oh, com entorn meu s'aglopen els immortals fantasmes!
Veig l'immens alambí a l'obra sempre, veig i conec les flames que'l món escalfen,
L'ardencia, la rojor, els cors glatint d'enamorats,
Els uns tant benhaurats, tant silenciosos altres i obscurs, vehins de mort;
Amor que es tot el món per als amants — amor que de l'espai i temps se'n burla,
Amor que es dia i nit — amor que es sol i lluna i els estels,
Amor que es tot vermell, sumptuós, foll de perfum,
Cap altre mot que amor — amor, cap altra pensa.
