Pàgina:Fulles d'herba (1909).djvu/97

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


6

Bufa encara, trompeter — conjura'ls bruits de guerra!

I prompte al teu encís un bram tot tremolós com tro distant rodola,
Mira com els guerrers s'apressen — mira entre nuvols de pols brillar les baionetes,
Jo veig els artillers emmascarats, jo veig el rosat llamp en mig del fum, jo sento com retrunyen els canons;
No solament la guerra — ta musica espantable, ferestec tocador, evoca tota visió d'espant,
Els crims de ruins brigands, rapinya, assassinat — jo sento'ls crits d'auxili!
Veig naus que al mar s'enfonsen, veig al pont i sota'l pont quadros terribles.

7

Oh trompeter, m'apar que soc l'instrument que toques,
Tu'm fons cervell i cor — tu'ls mous, atraus, al teu bon grat els mudes;
I ara tes sombres notes mon sí de fosca neguen,
Tu'm prens tota claror, tota esperança alegra,
Jo veig els captivats, retuts, ofesos, jo veig els oprimits del món sencer,
Sento la gran vergonya, l'immensa humiliació de mon llinatge, talment devenen meves,
Meves també devenen les revenges de tot el genre humà, els torts dels segles, els feus i odis frustrats,