Pàgina:Gala Placidia (1879).djvu/13

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
ATAULF.

 Acóstat, jove:
jo 'l só.

CELIUS.

(No es cobardía la prudencia.)
                             S'assenta y escriu.

SIGERICH.

Rey, no t' enujis si mancat me trobas
del ayre cortesá: soch d' una terra
hont los pares als fills lo joch del arma
y 'l govern del cavall sol los hi ensenyan.

ATAULF.

Tu no ets gal ni ets burgond... ¿Ets fill de l' Hunia?

SIGERICH.

Só goth.

ATAULF.

 Y donchs? aquesta patria es teva:
entre goths ara 't veus. Com! en la Thracia
d' Ataulf no 's recordan? Tan lleugeras
han sigut mas petjadas en la vida
que avans que jo 'l meu nom desaparega?

SIGERICH.

Oh senyor!.. Més aten: Desde la infancia
mos pares he perdut; sentint las gestas
dels héroes nostres que han estés la patria
del fret Escans fins á la mar Tirrena,
á una edat so vingut, en qu' he sentida
la onada de la sanch bótre en las venas.