Pàgina:Gala Placidia (1879).djvu/14

y l' arma he prés que brandejá 'l meu pare,
y al mitjorn he llensat com la tempesta
l' esperitat caball. De poble en poble
seguint ton rastre he corregut la terra.
En los portals de las ciutats d' Italia
demanava per tu: las gents feyneras
arronsant les espatllas me mostravan
lo curs del sol. He traspassat las serras
gegantinas dels Alpes: en las rocas
m' ensenyava tothom l' ample rodera
de tos carros feixuchs. Pels camps de Galia
perfidiós he creuhat: los boscos verges
la llarga serp de ton estol dragaren;
los tronchs dels arbres esllomats se veyan
del refrech al passar, y escuts polsosos
jayent trobava assí y allá en la terra
semblant escatas de la serp caygudas.
Un dia, al lluny, en l' horisont, encesas
pel sol ponent, las torres de Narbona
s' aixecaren de sopte: aquí 'm digueren,
ell vencé y fou vensut; carrers y plassas
tremiren al estrépit de sas festas:
sentat al ombra de triomfant arcada,
ohint l' acort de divinals orquestas,
baix tálam d' or que sos capdills li duyan,
esclau s' ha fet d' una gentil donzella:
y entremitj de sarcásticas riallas
la llonga vía m' han signat d' Iberia.
Y aquí ja soch: y encara á Barcelona
del rey goth Ataulí vaig en la cerca:
y es que, Senyor, al peu de tas murallas,
al portal de ta casa, en ta presencia,
trobant per tot la Roma corrompuda