Pàgina:Gala Placidia (1879).djvu/16

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

revenirhi de sopte; hi ha en ta llenga
quelcom que atrau é imposa.

ATAULF.

 Ets jove encara.
                    Ab tristesa.
Aquest mon que trepitjas es reflecte
d' un altre mon en eternal batalla...
lo cor de l' home: tu n' ho saps! Espera!

SIGERICH.

Perdona si t' he ofes. Roma es enclusa,
¿quí si no tu es lo mall? M' has fet reneixer.

ATAULF.

Lo teu nom?

SIGERICH.

 Sigerich.

ATAULF.

 ¿Vols en ma guarda un lloch d' honor?

SIGERICH.

 Servit ma vida entera.


ESCENA IV
Los anteriors, VAROGAST, VELIA, Cavallers. Entran conversant alguns versos anteriors.


ATAULF.

Aquest valent, senyors, ve de la Thracia: